«
Sis de la tarda.
Domicili de Don Miguel Maura. Són les tres de la tarda. Hi ha diversos amics i un membre del Comitè revolucionari : Azaña. Maura, telefona a tot arreu : a Palau, a Governació, al domicili del Doctor Marañón on s’està celebrant la negociació Romanones – Alcalá-Zamora que assegurarà la sortida de la familia reial. Maura no obté cap resposta clara. S’impaciente. A dos quarts de quatre, torna a telefonar. Cap resposta. A les quatre, ansiós, enervat, insisteix. Igual resultat. A dos quarts de cinc, a les cinc, a dos quarts de sis no se sap encara si el pas de la República és franc. A la fi, cansat de cordar-se i descordar-se l’americana, Maura, amb els ulls fora de les òrbites diu :
- Ha llegado la hora de echarse a la calle. Vámonos, Azaña…
Al carrer, llogaren un taxi i Maura ordena :
- A Gobernación!
Azaña se'l mira espantat. A mida que el cotxe es va acostant al centre de Madrid, la inquietud d’Azaña creix. A la fi, diu :
- Pero Maura! Es Vd. un insensato! Nos van a ametrallar, nos acribillan a balazos. Esto es una locura…
- Venga Vd. conmigo. - Fa Maura enfollit. - Pronto habremos salido de dudas…
- Pero Maura…!
- Si nos ametrallan, nos ametrallan…
Arriben a la Puerta del Sol. Baixen del cotxe. La gent els reconeix i els obre pas. Davant de la porta, demanen per entrar. Se’ls acosta un oficial de la Guàrdia civil.
- Desean los señores?
- Somos el Gobierno Provisional de la República. - Fa Maura rígid, estirat.
L’oficial fa un crit i la guàrdia forma. El primer pas està donat. Azaña s’eixuga el front suat.
Maura puja els esgraons de quatre en quatre. Arriben davant de la porta del subsecretari. Maura es llença sobre el mànec del pany. Entra de revolada i es troba davant de Don Mariano Marfil. Maura fa, enèrgicament :
- Señor Subsecretario! Soy el Ministro de la Gobernación del Gobierno Provisional de la República. Deseo que se ausente Vd, en el acto…
Marfil, pàl•lid com un personatge del Greco, es passa la mà per la barba i diu amb una veu blanca :
- Me doy por enterado…
Marfil surt per una porta excusada.
Maura, en això, agafa el telèfon, exaltat, mentre Azaña es va tranquilitzant d’una manera clara.
- Es Vd. el gobernador de Sevilla? - fa Maura - Aquí, el ministro de la Gobernación de la República…
- Qué? Como dice Vd.? - responen de Sevilla.
- Aquí, Miguel Maura, ministro de la Gobernación de la República, de la Re-pú-bli-ca… Entregue Vd. el mando al presidente de la Audiencia en el acto…
- Bien, señor Ministro… - fa la veu de Sevilla, tremolant.
Maura va parlant aixís, un per un, amb tots el governadors d’Espanya. La República, a dos quarts de set queda proclamada a tota la península. Azaña està completament tranquilitzat. Fins al despatx del ministre arriben els udols de la gentada que omple la Puerta del Sol i l’espetec dels espasmos de la massa.»
Según Josep Pla, en su obra (a modo de diario) L’adveniment de la República, fechado en Madrid a 13 de junio de 1933, y editado por Biblioteca Catalana d’Autors Independents, (de Barcelona, pero impreso en Sabadell), en 1933.
En conclusión, decisió i espenta.
Sis de la tarda.
Domicili de Don Miguel Maura. Són les tres de la tarda. Hi ha diversos amics i un membre del Comitè revolucionari : Azaña. Maura, telefona a tot arreu : a Palau, a Governació, al domicili del Doctor Marañón on s’està celebrant la negociació Romanones – Alcalá-Zamora que assegurarà la sortida de la familia reial. Maura no obté cap resposta clara. S’impaciente. A dos quarts de quatre, torna a telefonar. Cap resposta. A les quatre, ansiós, enervat, insisteix. Igual resultat. A dos quarts de cinc, a les cinc, a dos quarts de sis no se sap encara si el pas de la República és franc. A la fi, cansat de cordar-se i descordar-se l’americana, Maura, amb els ulls fora de les òrbites diu :
- Ha llegado la hora de echarse a la calle. Vámonos, Azaña…
Al carrer, llogaren un taxi i Maura ordena :
- A Gobernación!
Azaña se'l mira espantat. A mida que el cotxe es va acostant al centre de Madrid, la inquietud d’Azaña creix. A la fi, diu :
- Pero Maura! Es Vd. un insensato! Nos van a ametrallar, nos acribillan a balazos. Esto es una locura…
- Venga Vd. conmigo. - Fa Maura enfollit. - Pronto habremos salido de dudas…
- Pero Maura…!
- Si nos ametrallan, nos ametrallan…
Arriben a la Puerta del Sol. Baixen del cotxe. La gent els reconeix i els obre pas. Davant de la porta, demanen per entrar. Se’ls acosta un oficial de la Guàrdia civil.
- Desean los señores?
- Somos el Gobierno Provisional de la República. - Fa Maura rígid, estirat.
L’oficial fa un crit i la guàrdia forma. El primer pas està donat. Azaña s’eixuga el front suat.
Maura puja els esgraons de quatre en quatre. Arriben davant de la porta del subsecretari. Maura es llença sobre el mànec del pany. Entra de revolada i es troba davant de Don Mariano Marfil. Maura fa, enèrgicament :
- Señor Subsecretario! Soy el Ministro de la Gobernación del Gobierno Provisional de la República. Deseo que se ausente Vd, en el acto…Marfil, pàl•lid com un personatge del Greco, es passa la mà per la barba i diu amb una veu blanca :
- Me doy por enterado…
Marfil surt per una porta excusada.
Maura, en això, agafa el telèfon, exaltat, mentre Azaña es va tranquilitzant d’una manera clara.
- Es Vd. el gobernador de Sevilla? - fa Maura - Aquí, el ministro de la Gobernación de la República…
- Qué? Como dice Vd.? - responen de Sevilla.
- Aquí, Miguel Maura, ministro de la Gobernación de la República, de la Re-pú-bli-ca… Entregue Vd. el mando al presidente de la Audiencia en el acto…
- Bien, señor Ministro… - fa la veu de Sevilla, tremolant.
Maura va parlant aixís, un per un, amb tots el governadors d’Espanya. La República, a dos quarts de set queda proclamada a tota la península. Azaña està completament tranquilitzat. Fins al despatx del ministre arriben els udols de la gentada que omple la Puerta del Sol i l’espetec dels espasmos de la massa.»
Según Josep Pla, en su obra (a modo de diario) L’adveniment de la República, fechado en Madrid a 13 de junio de 1933, y editado por Biblioteca Catalana d’Autors Independents, (de Barcelona, pero impreso en Sabadell), en 1933.
En conclusión, decisió i espenta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario